Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se
a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu
navegant entendrem que accepteu la nostra Política de privadesa.
D'acord Més informació
D'acord Més informació
Els Origens
Cansaladeria Singla neix l'any 1968 creada per en Francisco Singla i la Manola Soto, matrimoni que es dedicava a feines ben
diferents de la de fer botifarres. En Francisco era paleta. En aquells temps Ia construcció estava ben pagada i ell es va agafar a l'ofici que donava mès diners per tirar endavant una familia. Tots dos tenien poca cosa i Iâ'ambició d'en Francisco el va fer decidir inicialment per aquest ofici per guanyar-se la vida i fer-se una casa.
La Manola treballava a l'oficina de la fàbrica tèxtil de Sant Benet fent feines administratives. Era una persona molt treballadora i sacrificada, inquieta pels estudis i la cultura que poc es pensava que acabés en una "tocineria".
La història seria molt diferent si no fos per en Joan Vilajoana, el tiet Joan, un bon botiguer i negociant vinculat als tractes amb animals i cereals. En Francisco estava decidit a comprar un magatzem de construcció però va ser el seu tiet qui li va dir: "Francisco a Navarcles el que hi fa falta és una tocineria" segons el tiet Joan en Francisco se sabria espavilar amb els porcs, el desfet i l'elaboració i la Manola seria una gran dependenta i venedora. No cal dir res mès, la va encertar de ple. Ambdós es van abocar al projecte i en Joan els hi va donar un cop de ma, sobretot econòmic, tots els inicis són dificils.
diferents de la de fer botifarres. En Francisco era paleta. En aquells temps Ia construcció estava ben pagada i ell es va agafar a l'ofici que donava mès diners per tirar endavant una familia. Tots dos tenien poca cosa i Iâ'ambició d'en Francisco el va fer decidir inicialment per aquest ofici per guanyar-se la vida i fer-se una casa.
La Manola treballava a l'oficina de la fàbrica tèxtil de Sant Benet fent feines administratives. Era una persona molt treballadora i sacrificada, inquieta pels estudis i la cultura que poc es pensava que acabés en una "tocineria".
La història seria molt diferent si no fos per en Joan Vilajoana, el tiet Joan, un bon botiguer i negociant vinculat als tractes amb animals i cereals. En Francisco estava decidit a comprar un magatzem de construcció però va ser el seu tiet qui li va dir: "Francisco a Navarcles el que hi fa falta és una tocineria" segons el tiet Joan en Francisco se sabria espavilar amb els porcs, el desfet i l'elaboració i la Manola seria una gran dependenta i venedora. No cal dir res mès, la va encertar de ple. Ambdós es van abocar al projecte i en Joan els hi va donar un cop de ma, sobretot econòmic, tots els inicis són dificils.
Els Productes
Cansalaoleria Singla és una empresa especialitzada en la carn de porci i els seus derivats. Es el que hem fet sempre i el que sabem fer.
Als inicis Ia gamma de productes es reduïa al desfet i a algun elaborat com arabotifarra, fuet, llonganissa, botifarra negra i del perol.
S'elaboraven amb eines molt rudimentéries i mitjançant un treball manual majoritériament. L'assecat dels productes també es feia a "l'aire Iliure". Amb el pas del temps s'ha eixamplat la gamma de productes per aixi cobrir totes les necessitats dels nostres Clients.
El gènere fresc: ha modificat els seus formats i presentacio. Els elaborats i embotits han anat ampliant la seva gamma a mesura que l'empresa ha tingut més eines, màquines i espai per treballar els productes correctament.
A dia d'avui oferim un variat i ampli ventall de productes per al gaudi dels nostres Clients.
Als inicis Ia gamma de productes es reduïa al desfet i a algun elaborat com arabotifarra, fuet, llonganissa, botifarra negra i del perol.
S'elaboraven amb eines molt rudimentéries i mitjançant un treball manual majoritériament. L'assecat dels productes també es feia a "l'aire Iliure". Amb el pas del temps s'ha eixamplat la gamma de productes per aixi cobrir totes les necessitats dels nostres Clients.
El gènere fresc: ha modificat els seus formats i presentacio. Els elaborats i embotits han anat ampliant la seva gamma a mesura que l'empresa ha tingut més eines, màquines i espai per treballar els productes correctament.
A dia d'avui oferim un variat i ampli ventall de productes per al gaudi dels nostres Clients.
Equip humà
Són molts els empleats que durant aquests anys han treballat a la Cansaladeria en un periode més o menys Ilarg. La majoria d'ells han aprés l'ofici a la casa amb el treball i l'experiència del dia a dia i la seva voluntat de fer—ho bé. L'empresa sempre ha buscat la fidelitat dels seus empleats i que ells se'n sentin part activa, procurant així que hi estiguin el màxim de temps possible.
Els casos de la Rosa Mari, Ia Sara, la Rosa, la Bea, en Quicopep, Ia Montse o Mónica en són exemples de ser-hi des del primer dia en alguns casos o des de que tenen edat de treballar. Una de les claus de I'aniversari que celebrem és el compromís del seu equip humà, cap empresa pot créixer sense I'aportació i l'esforç dels que hi són dia rere dia.
Celebrem aquests 50 anys amb la satisfaccio d'haver fet créixer la casa no oblidant mai les nostres arrels i el què som; una botiga de poble.
La carn criada a casa, el respecte als productes elaborats , el tracte proper i sobretot una enorme voluntat de senvir i oferir el millor als clients que dia rere dia confien en nosaltres.
Tots els que estem al vostre servei us donem les GRÀCIES per haver—nos fet créixer i només us podem dir que continuarem esforçant—nos per que quan acabeu la vostra compra marxeu amb un somriure de casa nostra.
Els casos de la Rosa Mari, Ia Sara, la Rosa, la Bea, en Quicopep, Ia Montse o Mónica en són exemples de ser-hi des del primer dia en alguns casos o des de que tenen edat de treballar. Una de les claus de I'aniversari que celebrem és el compromís del seu equip humà, cap empresa pot créixer sense I'aportació i l'esforç dels que hi són dia rere dia.
Celebrem aquests 50 anys amb la satisfaccio d'haver fet créixer la casa no oblidant mai les nostres arrels i el què som; una botiga de poble.
La carn criada a casa, el respecte als productes elaborats , el tracte proper i sobretot una enorme voluntat de senvir i oferir el millor als clients que dia rere dia confien en nosaltres.
Tots els que estem al vostre servei us donem les GRÀCIES per haver—nos fet créixer i només us podem dir que continuarem esforçant—nos per que quan acabeu la vostra compra marxeu amb un somriure de casa nostra.
Els nostres Avis i el porc
A les cases dels nostres avis normalment tenien animals pel seu propi consum. El porc era un d'ells, ja que a part de que podia menjar de tot després un cop sacrificat s'aprofitaven totes les seves parts desde els peus fins el nas.
Era un animal que tots els pagesos criaven i quan el tenien prou gras el sacrificaven. Normalment ho feien a l'hivern ja que la carn es conservava millor i era quan l'home necessitava més aliment per combatre el fred.
Així com hi havia un escorxador municipal (matadero) per sacrificar bestiar de llana i cabrum, els porcs es mataven al carrer al davant de casa. L'ajuntament no deixava que es matessin els porcs tots els dies de l'any. Donava permisos segons el temps que feia, solia ser del mes d'octubre al mes de març.
La major part de la carn (costella, fetge, llom) es conservava o amb sal o fent el que es deia “ el confitat†que consistia en fer bullir la carn i posar-la en gerres plenes del mateix llard del porc.
La part de l'esquena i del coll (cansalada) la salaven i la penjaven al rebost per el consum de tot l'any.
Algunes famílies benestants tenien el privilegi de matar més d'un porc i així poder salar alguna cuixa (pernil). La cuixa la cobrien amb sal i per sobre hi posaven pedres per així afavorir que s'escurres tota l'aigua de la carn. Per assegurar la seva curació s'havia de girar alguna vegada. Aquest proces ja l'utilitzaven a l'edat mitjana i es va mantenir gairebé fins tot el segle XX.
La matança del porc la feia tota la família des del més xic fins al més gran. Per començar es separaven les parts de magre i les de greix. Amb una caldera d'aram es posava tot el greix i es remanava amb un culleró o paló de fusta per fondre i separa el llard del restant, que se'n deien greixons.
Un cop s'havia colat el llard s'omplia la caldera d'aigua on es feia bullir al freixura, els peus, el ventre i totes les parts toves del porc. D'això se'n deia tall del perol que després servia per fer botifarra blanca o negra si s'hi barrejava la sang.
Les parts més magres es trinxaven, s'amanien amb sal i pebre i s'embotien amb els budells del porc per fer-ne botifarres o llonganisses. Amb els budells més grans en feien el bisbe blanc i el negre.
La feina de netejar els budells la feien les mucaderes. Elles anaven casa per casa oferint la seva feina.
Un cop bullides els botifarres es treia la caldera del foc i es posava a refredar on encara s'aprofitava el llard del perol que quedava pres per damunt del brou. El brou, hi havia el costum, de repartir-lo entre els veÏns que se'l menjaven com a sopa.
Aquesta era la matança del porc de fa uns quants anys. Ara encara que sigui amb instal.lacións i màquines més modernes a Cansaladeria Singla continuem aquesta tradició. Criem, engreixem els porcs a la granja Singla per així garantir un producte millor a les nostres botigues.
DE LA GRANJA AL TAULELL TOT HO POSAREU AL CISTELL!!
Era un animal que tots els pagesos criaven i quan el tenien prou gras el sacrificaven. Normalment ho feien a l'hivern ja que la carn es conservava millor i era quan l'home necessitava més aliment per combatre el fred.
Així com hi havia un escorxador municipal (matadero) per sacrificar bestiar de llana i cabrum, els porcs es mataven al carrer al davant de casa. L'ajuntament no deixava que es matessin els porcs tots els dies de l'any. Donava permisos segons el temps que feia, solia ser del mes d'octubre al mes de març.
La major part de la carn (costella, fetge, llom) es conservava o amb sal o fent el que es deia “ el confitat†que consistia en fer bullir la carn i posar-la en gerres plenes del mateix llard del porc.
La part de l'esquena i del coll (cansalada) la salaven i la penjaven al rebost per el consum de tot l'any.
Algunes famílies benestants tenien el privilegi de matar més d'un porc i així poder salar alguna cuixa (pernil). La cuixa la cobrien amb sal i per sobre hi posaven pedres per així afavorir que s'escurres tota l'aigua de la carn. Per assegurar la seva curació s'havia de girar alguna vegada. Aquest proces ja l'utilitzaven a l'edat mitjana i es va mantenir gairebé fins tot el segle XX.
La matança del porc la feia tota la família des del més xic fins al més gran. Per començar es separaven les parts de magre i les de greix. Amb una caldera d'aram es posava tot el greix i es remanava amb un culleró o paló de fusta per fondre i separa el llard del restant, que se'n deien greixons.
Un cop s'havia colat el llard s'omplia la caldera d'aigua on es feia bullir al freixura, els peus, el ventre i totes les parts toves del porc. D'això se'n deia tall del perol que després servia per fer botifarra blanca o negra si s'hi barrejava la sang.
Les parts més magres es trinxaven, s'amanien amb sal i pebre i s'embotien amb els budells del porc per fer-ne botifarres o llonganisses. Amb els budells més grans en feien el bisbe blanc i el negre.
La feina de netejar els budells la feien les mucaderes. Elles anaven casa per casa oferint la seva feina.
Un cop bullides els botifarres es treia la caldera del foc i es posava a refredar on encara s'aprofitava el llard del perol que quedava pres per damunt del brou. El brou, hi havia el costum, de repartir-lo entre els veÏns que se'l menjaven com a sopa.
Aquesta era la matança del porc de fa uns quants anys. Ara encara que sigui amb instal.lacións i màquines més modernes a Cansaladeria Singla continuem aquesta tradició. Criem, engreixem els porcs a la granja Singla per així garantir un producte millor a les nostres botigues.
DE LA GRANJA AL TAULELL TOT HO POSAREU AL CISTELL!!
Cansaladeria Singla
Carrer La Vinya, 2
08270 - Navarcles (Barcelona)
938270380
Fax: 93 827 05 12
COMPARTEIX LA NOSTRA WEB A
n° visites: 328628